Stranger Things 2

Aquests dies en que la realitat col·lectiva ve a ser més dura del que és habitual, necessitava refugiar-me per una estona en una realitat alternativa, per tal d’aconseguir una mica d’higiene mental. 

Amb aquest objectiu ahir em vaig summergir de ple en la segona temporada d’Stranger Things, la sèrie del moment.

Si ja vareu veure la 1a. Temporada ja no us vindrà de nou. Tots els elements segueixen allí on es van quedar: Anys 80, grup de nens frikis, bicicletes, fenòmens paranormals, adolescents, triangles amorosos, i nostàlgia, molta nostàlgia. Seguint l’estela de Goonies o E.T. d’Spielberg fins a “It” o el més recent homenatge a aquest tipus de cinema i a una època, “Super 8” de J. J. Abrams. Stranger Things és tot això en forma de sèrie de T.V de Netflix, cada episodi continua conformant una trama d’una temporada de duració. Netflix et posa a la teva disposició tots els episodis de la temporada des del moment zero. Per tant, pots fer una marató de, gairebé 12 hores de duració, i veure-la tota d’una tirada, com si d’una pel·lícula de 12 hores es tractés. Ideal per a desaparèixer durant unes hores d’aquesta realitat i retrocedir amb la ment  uns quants anys a una època més naïf. 

És Halloween. Els protagonistes de la història intenten refer les seves vides desprès dels traumàtics esdeveniments que van sacsejar la seva vida l’any passat, amb més o menys encert. Una continuació en tota regla. La sensació, però, és que aquest cop, la penya es troba més desperdigada i es tracta cada personatge més profundament per separat. 

Les refèrencies al cinema de l’època segueixen, Sense anar més lluny, les disfresses de Ghostbusters.

N’hi ha una però, que m’ha fet molta gràcia, i que també resulta molt evident: l’escena homenatge a Aliens. Ens trobem una escena calcada a la del film de Cameron, en la que els diferents membres d’un equip controlats per càmera des de la sala de control, van sent atacats pels “demogorgons/aliens”. No crec que sigui casual que, presenciant impotent com van desapareixent, un per un, cadascun dels membres de l’equip, hi trobem el mateix actor Paul Reiser, que fa 30 anys interpretava el paper de Burke, el trepa traïdor de l’empresa a Aliens, en similar situació.

Seguent episodi centrat exclusivament en la noia amb poders telequinètics, “Eleven”, i que recorda molt a Akira. No em negareu que Eleven i els altres nens amb poders no formen part d’un projecte ultrasecret similar al que podem veure a Akira. I si no us ho creieu, fixeu-vos en la pintura del pallaso, aparentment diana d’una banda rival del grupet punki.

Però aquest episodi també ens ensenya com “Eleven” gairebé s’endinsa en el costat fosc de la força, amb una prova similar a la de Luke Skywalker a Dagobah amb Yoda.
Per mi, una segona temporada gairebé diria que millor que la primera. S’aprofundeix en gairebé tots els personatges i es continua engrandint aquest univers.
Us confessaré que quan escric això encara em queden un parell d’episodis per a acabar la temporada, però es que em sap greu que s’acabi, i desprès de la marató de divendres avui acabaré de veure’ls. M’agradaria padalejar-los més i anar-los degustant a poc a poc, però els spòilers volen per la xarxa, i abans no me’n trobi algun de morros, hauré d’anar per feina.

No deixeu la cinta sense rebobinar o la del videoclub us fotrà bronca...

P.d.: us deixo un link on podeu trobar les referències: Imdb “Stranger Things" Season 2 References and Easter Eggs