Els temps han canviat

Els frikis que superen la barrera dels 30 anys com jo, estavem acostumats des de ben petits, per allà als anys 80/90 a patir una 'sequera' dels nostres elements d'entreteniment preferits. Una 'sequera' que es feia més aguda encara si no es vivia en una capital gran, com era el meu cas. La nostra història, des l'època post-starwars, ha estat més aviat buida de merchandising per a saciar la fam de frikisme. Un cop estrenat el film de culte, la repercusió mediàtica solia ser bastant limitada. Com a molt el còmic. I nosaltres voliem més. Voliem llibres explicant-nos detalls, anècdotes. Voliem revistes informant-nos sobre el futur de la saga. Voliem detalls de futurs projectes. Per exemple, recordo el que va costar que algú aprofités l'èxit de Bola de Drac, i això que estàvem parlant d'unes cotes de popularitat fora del que es habitual per una sèrie manga. Recordo dic, veure circular fotocopies amb dibuixos de Son Goku!! com si fos el mercat negre!!!.

El cinema.

Ja si ens remontem més enrere, la d'anys i anys en que la saga de Star Wars va quedar ben eixuta, desprès d'un "boom" inicial. I si això passava amb una saga puntera, imagineu-vos amb films o sèries de TV més modestes. Per començar, un cop havien expulsat del cinema un film, on sovint malvivia una curta vida, l'únic element que quedava era la còpia del videoclub i com a molt algun còmic-adaptació o àlbum de cromos. Tampoc es podien comprar pel·lícules. Només s'alquilaven. Com a molt podies comprar-te'n al videoclub, una d'aquelles que és treien de sobre, desprès d'haver estat mil cops alquilada i destrossada. I de veure's per la TV ni somiar-ho. Potser es podia recorre a la importació de l'estranger, però aquest recurs era fora completament del meu abast.

Les sèries de TV

Pel que fa a les sèries de TV encara ho teníem pitjor. El gènere de la CF i la Fantasia era car. Els efectes especials costosos. Hi havien poques sèries. I de les poques que ens arribaven, en patíem una desinformació total sobre el nombre d'episodis, l'ordre inclús erroni i erràtic de projecció. Les poques sèries del gènere eren maltractades per la monopòlica cadena pública nacional. Et podien treure la sèrie a mitja temporada, o cancelar-la impunement en mig d'un cliffhanger i no en tornaves a saber res més. I encara gràcies que les donessin.

Un exemple molt clar el trobem a Star Trek. Mira que la sèrie clàssica era dels anys 60, doncs va haver de ser la cadena autonòmica (el Canal 33) cap allà als 90, qui la rescatés. També van emetre la seva predecessora Star Trek: La nova generació però no van tenir els drets per a acabar-la del tot. Les successores, Deep Space Nine i Voyager, fins al boom de les cadenes privades i TDT no s'han vist del tot. Qualsevol estrena a la TV d'una sèrie de CF era tot un esdeveniment. Per exemple, recordo amb il·lusió quan vaig descobrir que feien Babylon 5, a una hora intempestiva de la nit. I dic descobrir perquè la manca d'informació era gairebé absoluta. Potser amb alguna revista d'aquestes que apareixien i desapareixien de tant en tant et podies assabentar d'algun projecte o futura emissió.

Recol·lectar material

No es d'estranyar que, en aquest context, els aficionats al gènere quan vam tenir els primers gravadors de vídeos enregistrèssim qualsevol sèrie o film de CF. La manca de material la teníem que suplir amb la revisió de la nostra modesta col·lecció de films. Et donava temps de recrear-t'hi, i els podies tornar a veure més d'un cop, i de dos. Era com la formiga del conte. Arreplegant per als temps de vaques flaques.

Avui en dia.

Evidentment aquesta dinàmica ha canviat avui en dia. Poc a poc, es va anar obrint mercat. Es van començar a vendre pel·lícules, primer en VHS. Va arribar més merchandising. Va arribar el DVD. Però sobretot, sobretot, va arribar internet. I ja tot va canviar.

Però tot i canviar el context, hi han alguns hàbits que costa canviar. L'hàbit d'acaparar sèries. L'hàbit de col·leccionar pel·lícules. L'hàbit del propi mercat que s'entossudeix en seguir les velles formules. Crec que no ens em de deixar endur per la inèrcia. Ja no te sentit acaparar sèries, doncs la quantitat d'oferta s'ha multiplicat per 100. L'objectiu era no quedar-nos sense entreteniment, però desenganyem-nos: D'entreteniment no en faltarà mai (una altra cosa és la seva qualitat). NO arribaran mai les vaques flaques. Sempre hi haurà una sèrie nova o més d'una per veure. Ja s'ha acabat la “sequera”. De fet, si avui mateix es parés tot, necessitaria més d'una vida per a engolir tot el que ja hi ha, entre films, llibres, sèries i còmics. Penseu que cada dia es produeixen coses noves i ens arriben totes d'una manera o d'una altra, en un format o un altre, amb una facilitat mai vista.

p.d.: Quin rotllo que us he pegat!!!

[Clàssics] La Historia Interminable

Benvinguts a la nova secció 'Clàssics del Segle XX'. Una secció dedicada a revisar els clàssics ó les pel·lícules de CF, Fantasia i Terror, que han marcat una època sobretot del passat segle XX.
Avui per començar recordarem 'La Historia Interminable'. Realment el film sencer, el que es diu sencer, fins l'altre dia no el vaig veure. El que si vaig llegir en el seu moment, per allà al 1984, és el llibre. en el que està basat el film. I el Recordo amb anyorança. Recordo que el vaig llegir entre els llençols del meu llit, malalt amb angines o quelcom similar. I em va agradar molt. El film, com era d'esperar, no li arriva ni a la sola de les sabates i només cobreix la primera part del llibre. Ha envellit fatal, els efectes especials estan obsolets, es veuen cutres, els animatrònics semblen això, animatrònics amb moviments torpes. Però s'ha de tenir en compte que el terreny de la fantasia era molt difícil de reproduïr, en una època en la qual els ordinadors encara no havien fet acte de presència en el món dels efectes especials. Per tant, té el seu mèrit. El film va guanyar alguns premis i tot. I qui no recorda la música? La famosa cançó. Deixant de banda els tecnicismes, el film té un encant especial. La cançó de Limalh va ser un gran èxit. El conjunt llibre-film-cançó va impactar fort i va suposar un gran esdeveniment amb cotes de popularitat força elevades. El argument del film, que com he dit abans, arriva només fins a la primera part de la història, resulta força atractiu. Si a això hi afegim la nostàlgia ens dona com a resultat, un film de culte. Desprès de l'èxit, es van succeír 2 parts més, que lamentablement poc tenien a veure amb la resta del llibre i que van anar degenerant fins ben entrat els anys 90.
Però, atenció hi ha un projecte en marxa per un nou film previst per al 2012. Amb els nous recursos tècnics les possibilitats es multipliquen. Es pot fer un film tan bo com el Senyor dels Anells. A veure que tal.

Temes acabats

He acabat de llegir 'Harry Potter i el misteri del Princep'. La veritat és que l'he trobat excessivament llarg. No calia tant. Realment si n'hagués de fer un resum amb dues frases o tres en tindria prou per a subratllar lo realment important que passa. I apart tot succeeix al final del llibre. També m'han decebut els aconteixements, em pensava que, sent com és el penúltim llibre, els aconteixements es precipitarien.

També he acabat la 4a. temporada de 'Lost'. Si l'he de valorar en global, en conjunt la 4a. temporada m'ha agradat bastant. En si mateixa és força coherent i funciona com un tot. Com una història que te un començament i un final i en que les coses tenen sentit. Imagino que han adoptat l'estil d'altres sèries com Dexter en que la temporada en si és autoconclusiva.

I també la 3a. temporada de Dexter. El personatge segueix creixent i afrontant la vida des de la seva 'peculiar' perspectiva, però també, igual que el Harry Potter, li costa de començar a animar-se la història. Trobo que podien haver-se animat abans... desprès es fa curt.

I finalment 'Band of Brothers'. Al principi de la sèrie em costa distingir els personatges i com a sèrie sempre passava una mica el mateix. Però cap al final la cosa canvia. Molt emotiu l'episodi en que troben el camp de concentració. I molt xulo el paisatge al voltant de la residència d'estiu del führer. En conjunt molt recomanable. Et fa veure el sacrifici que va suposar per molta gent així com les misèries de la guerra i la lleugeresa en que es tracta la vida i la mort en una guerra. S'ha de tenir en compte.

What's wrong with Terminator Salvation? (Que passa amb Terminator Salvation?)

Ho reconec. Soc incapaç de discernir que passa amb aquesta pel·lícula. I es que hi ha quelcom que no acaba de rutllar. Quelcom que impedeix que sigui la pel·lícula de ciència ficció post-apocalíptica perfecta. Ho percebo però se m'escapa. No se explicar-ho. Segur que hi ha gent que ho sap veure de seguida. Però a mi m'ofusca "este terror tecnológico que ha construido". M'ofusquen els efectes especials fantàstics. M'ofusca l'ambientació tan ben feta, les ciutats destruides, l'ambient postatòmic. M'ofusca l'acció imparable. És un espectacle visual, sensorial, mediàtic brutal. Com un videojoc perfecte. Però malgrat això... no ha estat un èxit als EEUU. Només ha recaudat un 25% del gastat el primer cap de setmana. I les crítiques són dures per internet. Molts ho atribueixen al pobre guió. Però jo no ho veig així. El guió no crec que sigui el problema. A veure, és que Terminator 2 tenia un guió genial? És que Terminator era una passada d'argument? Estareu amb mi que aquest aspecte dels films era de lo mes simple. I tot i amb això T2 tenia quelcom...

No se, els experts ho sabran veure. Jo em quedo amb l'espectacle visual i no buscaré tres peus al gat (o millor dit al Terminator).

Genesis friki #1

Prenent el relleu d'altres bloguers com El Ximi o el Conner Kent , als quals saludo des d'aquí, em toca a mi explicar com va començar la meva carrera de friki.

Suposo que com totes les coses és produeixen gradualment i no d'un dia per l'altre, però si hagués de destacar el primer efecte impulsor que jo recordo, estariem parlant de Mazinger Z. Aquella sèrie em va impactar d'alguna manera que puc intentar explicar com una barreja d'emocions, entre les quals hi havia por, respecte i maravella. Por en veure, els robots del "Doctor Infierno", aplastant ciutats senceres impunement. Sentit de la meravella, en veure un robot tan impressionant (als meus ulls de nen petit) apareixer en tota la seva grandària. Aquelles veus del Koji Kabuto en eco cridant al Mazinger resonaven en el meu cap de criatura. El extraordinari Institut de investigació Fotoatòmica on es feien tota mena de maravelles científiques (energia inesgotable). El rellotge del Koji Kabuto, amb una mini-pantalla incorporada per comunicar-se (em preguntava si mai ho arrivaria a veure ...), etc...

I a la fi guanyen els dolents?
Per acabar de detonar emocions, el final prematur amb que ens van obsequiar els senyors de la TVE1, just al vell mig de l'un episodi doble que acabava en punta (això si que és tot un cliffhanger i lo demés son òsties. El primer cliffhanger!!). Sense més explicacions, (Mes tard vaig saber que havien cancel·lat la seva emissió per la queixa dels pares que la consideraven massa violenta. No se pas que podrien fer ara...) (sense internet per a aconseguir una trista llista dels episodis, que fort!!!). A totes llums era per a mí, el darrer episodi. A part que era un episodi diferent dels habituals, per tant encara colava més com a darrer episodi. Tots tenien la mateixa repetitiva estructura: El Doctor Infierno treia de "l'armari" de juguets, un nou robot per a combatre al Mazinger Z que se suposava havia de ser millor. Així durant uns quants telediaris. Fins que va pensar una mica, i va decidir de treure'n dos alhora. Mentre l'un robava el material del que estava fet el Mazinger de l'Institut Fotoatòmic, l'altre el distreuria. Doncs l'episodi es va acabar emportant-se el material amb èxit. I així es va acabar la sèrie. Anys desprès he pogut seguir la sèrie sencera. Evidentment les coses s'arreglen en futurs episodis. Però el trauma d'aquell final on guanyen els dolents no me'l treu ningú.
En definitiva, quelcom em diu que sense aquesta sèrie a la meva terna infància no m'hagués convertit en un friki, o tal vegada hagués esdevingut un friki diferent, més encarat a la Fantasia que a la Ciència Ficció o al terror. Qui sap.